La vergonya de l'atur.

 Fa pocs dies els mitjans de comunicació ens han fet saber que el número d'aturats a Espanyistan és de més de 6 milions, i a Catalunya estem a prop del milió. Quina ha estat la recció dels polítics, tant dels governants com els de l'oposició, o dels sindicats i organitzacions empresarials?.

Dels polítics governants poca cosa, el president del govern escanyol no ha fet cap declaració, ni tan sols l'hem vist, s'amaga per no donar la cara o per vergonya. Els seus companys de govern donen la culpa als socialistes que havien estat governant abans que ells. Els de l'oposició miren d'esgarrepar vots de cara a les properes eleccions fent llenya d'aquestes xifres. Els dirigents sindicals critiquen amb la boca petita, no fos cas que el govern els hi retires les subvencions de les que viuen de manera folgada.

A Catalunya passa el mateix poquissimes declaracions respecte el quasi 1 milió d'aturats, això si, la culpa es de Madris. I l'oposició catalana que governa a Madris dona la culpa als dirigents catalans. En definitiva tothom dona la culpa a l'altre, però no hi ha cap diregent polític o sindical capaç de plantejar una solució, aquests són la gent en qui hem confiat perque tirin endavant el nostre pais.

Seria bo un replantejament total per part nostra, hem de buscar sava nova d'altres plantes que no siguin els partits polítics tradicionals. En més de trenta anys no han demostrat practicament res, al principi pot ser si van treballar pel pais, fins aconseguir l'estatut, a partir de llavors poca cosa s'ha fet, i nosaltres ens hem deixat enredar per aquests comercials en busca del vot que els hi permet estar 4 anys més al front del govern fent i desfent en funció de les necessitats del partit que els avala i dels interessos del gran capital, que mou els fils com si d'un teatre de titelles es tractes.

Per sort comencen a surgir amb certa força moviments al marge dels partits polítics convencionals, les CUP, Assemblea Nacional de Catalunya, Procés Constituent, entre d'altres. Aqussts moviments són i han de ser el nostre futur més immediat, aixó sí, sempre que no evolucionin o els facin evoluciona cap a l'establishment polític.

Ho tinc molt clar i crec que molta altre  gent també, hem d'ajudar a consolidar i engrandir aquests moviments, vigilant no es desviin del camí establert en els inicis, d'aquesta manera farem que Catalunya sigui una nació independent i amb justicia social.

IAM, vuit mesos desprès

Assegut a fora amb el primer sol primaveral, de cop penso "iam" que passa pel mon?, i de sobte paro atenció, l'expressió "iam" em fa recordar que avui, sí precisament avui, fa vuit mesos que vaig patir un infart agut de miocardi, IAM tal com varen escriure els metges en els infomes, tant a urgències com al hospital de Sant Pau, on em vam fer el cateterisme i a l'hospital Josep Trueta de Girona.

Quan vaig començar a tenir els simptomes mai hagués pensat que feia un infart, al comunicar-nos-ho a urgències vam quedar ben parats. L'assistencia molt rapida i eficient, al personal del Sem i d'urgències els hi dono un 11 sobre 10. Tan bon punt em van estabilitzar i encara no habia passat una hora que ja pujava a l'helicòpter que em va dur al Barcelona on em van posar un stent a l'artèria.

De nou a casa, després de la convalescencia a l'hospital, passats 5 dies vaig començar a plantejar-me com seria el futur, i haig de dir que el veia més aviat fosc. Les primeres passejada caminava poc a poc, les distàncies curtes se'm feien llarguissimes. Recordo el dia en que vam sortir a passejar en cotxe per la zona de la parcelaria, ens vam creuar algun ciclista i fou llavors quan em van caure unes llagrimes. Pensava que no podria tornar a anar en bicicleta, vaig mirar les muntanyes de Falgars i em va passar pel cap que ja mai més hi podria tornar a pujar amb la bicicleta.

Que equivocat estava, a uit mesos vista puc dir que practicament faig el mateix que feia avans de l'infart, a excepció dels medicament que haig de pendre i les minimes revisions mèdiques. Torno a treballar normalment, i faig exercici físic tant al gimnàs com les sortides semanals amb bicicleta amb el meu company inseparable, en Pere. SÍ que vigilo no pujar de pulsacions, però puc dir molt content que he arribat al nivell que tenia abans del mai desitjat infart.

Tan sols em resta donar les gràcies a la Carme, als meus fills i  als amics i familiars que m'han ajudat a superar aquests moments dificils pels que he hagut de passar. I per altra banda a encoratjar a les persones que tenen algun problema semblant al que he patit, que amb força i lluitant de valent es pot superar. 

  

   

EMPRESARIS O AMOS?

Assegut a l'era contemplo la zona industrial que poc a poc s'ha anat menjant els millors camps de conreu de la zona, sí que el pagès els ha cobrat a molt bon preu, si més no així els ha semblat, pero el que ve després no compensa la quantitat percebuda per la venda, canvi de domicili cap a vila, manca del contacte diari amb la natura, desarrelament i mil coses més que provoquen depressions, mal estar, malaties...

El poder econòmic s'ha anat menjant poc a poc i a vegades molt depressa, depenent de les seves necessitats,  aquestes porcions de terra, la majoria de vegades la millor terra de conreu, per poder obtenir el benefici màxim en el mínim temps, sense tenir en compte cap més altre varem, d'aquí la crisi actual, una crisi financera deguda a la manca de valors dels que l'han provocat.

A partir d'ara distingiré Empresari d'Amo segons els meus criteris, que pensant-ho bé no se fins a quin punt seran ojectius, si més no, ho són des de la meva prespectiva. M'he vist abocat a una situació no gens agradable a la quala m'hi ha portat un Amo (Amo és la persona que està al  front d'una empresa i tracta els treballadors com si fossin esclaus).

Tinc molt temps per asseura'm a l'era degut a que estic de baixa laboral per un infart, tant bon punt el vaig patir ho varem fer saber a l'empresa i com era d'esperar tot van ser bones paraules i anims, entre altres van dir-nos que no patíssimm doncs s'acavaba el contracte laboral i que automàticament el renovarien. La sorpresa, però, va arribar en forma de carta certificada amb justificant de recepció en la qual em comunicaven l'acabament de la relació laboral.

L'actuació empresarial es legal, però la forma en que l'han fet, de cap de les maneres la puc concebre com a legal, simplement s'han amagat darrera una carta, no han estat capaços de citar-me i dir-m'ho a la cara, demostrant amb aquesta actuació el menyspreu que tenen als seus treballadors, com si fossim esclaus que en poden disposar sempre que a ells els hi vagi bé.

Per altra banda l'Empresari és la persona que considera el capital humà com el valor més preuat de l'empresa que regenta i que sense aquest valor, a la llarga, pot tenir una disminució dels beneficis monetaris. Sap que el benefici empresarial no es mesura només per l'import monetari, excedent al final de l'exercici contable, sino que hi ha molts altres factors alguns dels quals son més importants que l'import ingressat al compte de beneficis.

Com podeu veure aquesta és la meva modesta opinió que sé l'avala molta més gent, tant treballadors com empresaris: Segur que cap Amo la comparteix; si n'hi ha algu que ho llegeix i se sent aludit doncs que s'hi posi fulles, o millor, que s'hi repensi i miri d'esmenar la seva manera d'actuar. Tots som persones i mereixem ens tractin com a tals.

Per cert l'empresa a la qual em refereixo és Transports Tresserras, una empresa centenaria de la Garrotxa, el meu cas no ha estat l'únic, tinc constancia que n'hi ha d'altres, com també altres empreses han acomiadat a treballadors sense cap mena de mirament. Plantejo una actuació en contra d'aquestes empreses per part de les persones que no ens agraden aquestes actuacions indiscriminades. A veura si haurem d'acabar com els remences revoltant-nos contra els Amos.

Crisi financera per la manca de valors

D'uns anys ençà estem inmersos en una crisi provocada per l'endeutament desmesurat a tots nivells des dels estats als ciutadants passant pels bancs i caixes, han estat aquests darrers  qui han incitat a la gent a endeutar-se tot oferint moltes facilitats, cosa que va fer que tant nosaltres com els organismes oficial i ells mateixos quedessim endeutats fins al punt d'haver arribat on estem ara.

Hem arribat a quest punt per la manca d'ética i escrúpols dels qui en els mitjans informatius anomenen mercats, per mi el mercat es el lloc on els comerciants ofereix els seus productes i la gran majoria tenim l'opció de comprar-los, o no. No es així en el mon fincancer, aquí els comerciants ofereixen els seus productes i un grup molt reduït de persona fa apujar o abaixar els preus al seu  caprici o necessitat.

Els mal anomenats mercats són els que més profit estan treguent d'aquesta crisi, la majoria, per no dir tots, són gent sense escrúpols ni valors morals. Per més inri, els que en realitat ens haurien de defensar, els que hem escollit democràticament per qué ens representin, tampoc ho faran, els mercats els han collat de tal manera que estan més al seu costat que no pas al dels ciutadans que sóm la gran majoria.

És per aixó que veig que la crisi en la que estem inmersos ha estat provocada per la manca de valos, o bé per un canvi en la prioritat dels valors dels mal anomenats mercats, ja que persegueixen l'enriquiment desmesurat sense tenir en compte els mitjans per aconseguir-ho.

Aportem el nostre petit gra de sorra per fer que els valors dels mercats conaviin, només d'aquesta manera podrem sortir de la crisi.

DUES PEDRES.

Dissabte 28 d'abril, 11 de la nit a la sala Torín d'Olot presentació del nous disc del menorquí Cris Juanico: dues pedres.

El cantant menorquí, qui va viure durant un temps de la seva joventut a l'Empordà, ens ha presentant el seu nou treball juntament amb el contrabaixista Joan Solà Morales, ex Umpapa. Amb una guitarra i un contrabaix, molt ben complementats, reinterpretan les cançons que havíem escoltat interpretades pels "Ja t'ho", amb una qualitat musical i interpretativa de gran nivell. No es trova a faltar la percusió ni altres intruments, ells dos omplen l'escenari i la sala.

Personalment he gaudit, i molt, d'aquest concert, escoltant les peces que temps enrrea ja em van captivar, ara amb un caire molt més intimista, encara les he trobat millors, si cap. Esmentar també que hem pogut gaudir de les versions en acústic de clásics del rock que ens han fet Bazaga's, Rafa Bazaga i Jordi Carles, tot i la lesió d'en Jordi hem gaudit d'una gran interpretació a la guitarra, així com a la veu per part d'en Rafa.

Una vetllada de les que no s'oblidan. Ara tot escrivint gaudeixo de les cançons d'aquest treball que a més m'evoca els tres dies que darrerament he passat a l'illa de Menorca tot pedalant pel  camí de cavalls.

Camí de Cavalls en BTT

Fita que marca l'itinerari.

El camí de cavalls és el GR que recorre tota l'illa de Menrca seguint el seu perímetre. Està considerat Patrimoni Històric de l'Illa i és un Bé d'Interès Cultural. És a partir de l'any 2000 que s'aporva la llei per la seva recuperació, que definitivament es va acabar a finals de l'any 2010 principis del 2011. Els inicis del camí es creu que són al segle XIV, però no hi ha referència escrita fins el segle XVIII quan Menorca fou colònia britànica en dues ocasions.



Juntamen amb dos bons amics ens hem embarcat en aquest projecte, que hores d'ara ja és una realitat, podem dir orgullosos que hem completat la volta a l'illa de Menorca seguint el GR-223, altrament dit camí de cavalls. La prepració ha estat  divertida, hi hem participat nosaltres tres  juntament amb les nostres parelles, que ens han donat el suport logístic necessari per poder fer la volta de la manera més adient.

Els tres cavallers amb les montures.



El dia 5 d'abril sortiem de Barcelona en vaixell fins a Ciutadella, inici de la volta. Tant bon punt vam desembaracar i un cop preparats nosaltres i les montures començarem a pedalar:

Primera etapa Ciutadella-Binibeca: Sortim del port nou de Ciutadella per resseguir tota la costa sud de l'illa, per començar travessem zones habitades: Santandria, Cala Blanca i cala en Bosch, el terreny es molt pedregós semblant a la zona entre l'escala i Torroella pel GR-92. A partir del cap d'Artutx i fins a Cala Galdana no hi ha cap zona urbanitzada, és una zona amb un paissatge maravellós, amb alguna edificacion marinera i altres de defensa.



Fotificació de defensa del S.XVIII

Arribats a Cala Galdana el camí s'aparta de la costa fins a Sant Tomàs, Son Bou, cala en Porter, es Canutells i Binibeca en aquest tram veiem la zona rural de l'illa, amb les tipics murs de paret seca i les tanques menorquines, en total el primer dia n'hem obert 82.

En aquest enllaç podeu trobar la informació tècnica de l'etapa:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2723221

Segona etapa Binibeca-Es Mercadal: el dia 7 d'abril a les 9 del matí comencem a pedalar per fer la segona etapa. Al començament i fins a Maó el camí passa per força llocs urbanitzats com Binibeca nou, punta Prima, Alcufar i es Castell, des d'on divisem el port de Maó,  és aquí on decidim parar una estoneta per esmorzar, un cop refets seguim per carretera fins a cala Mesquida on deixem l'asfalt que no retrobarem fins a la carretera que porta al cap de Favàritx, estem a la zona nord de l'illa, amb un parc natural precios: s'albufera des Grau. Reseguim la costa passant per indrets maravellosos com cala Rambles, cala en Cavaller, platja d'en Tortuga i el cap de Favàritx, seguim vorejant la costa amb algunes incursions  cap a l'nterior, passem per ses Salines, arribats a aquest punt la set pot mes que nosaltres i de manera desesperada ens plantajem para al primer bar que trovem, concretament al port d'Addaia, una cocacola d'un glop i una pinta de cervesa per ajudar a passar l'entrepà del dinar. Continuem fent camí seguint per zones urbanitzades fins a l'Arenal d'en Castell i d'aqui per terreny boscos fins a trobar la carretra de Fornells a es Mercadal, punt final de la segna etapa.

Informació tècnica de l'etapa: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2723372



Tercera etapa Es Mercadal-Ciutadella: Sortim a les 8 del matí per fer la darrera etapa, és la més dura, alhora que la més bonica, del total de l'etapa ens passem entre 4 i 5 hores caminant, hem trobat algun biker autocton i ens comenta que la majoria de get fa aquesta etapa per l'interior que és més ciclable, però la nostra idea és fer tot el GR-223. Comencem pedalant per asfalt fins a Cala Tiran, per començar a seguir la costa, és a partir d'aquí que ens trovem la part mes verge de l'illa, tot i que el perfil és molt dur, sense cap alçada significativa, la més alta esta pels 120 metres, però val la pena veure els acantilats i les cales que anem trovant: el cap de Caballeria es imponent, com ho son cala Torta, cala Mica, cala Pregonda i els Alocs.

Despres de quasi tres dies pedalant

les forces s'acaban i el que volem és arribara Ciutadella, a la cala del Pilar, una de les més conegudes de l'illa, aprofitem per menjar una mica a la sorprenent font del Pilar, ens la va indicar un Sr. de Ciutadella molt amable.

És en aquest punt que decidim fer via cap a Ciutadella per camins més ciclables fins a torbar la carretera que ens portarà a Ciutadella. Acabem la volta a l'illa de Menorca a l'emblematic port vell de Ciutadella, tot prenent una cervesa ben merescuda i esperan el suport logístic per anar a es Mercadal, a la casa on hem passat aquests dies. Ens preparem per recollir la recompensa merescuda: unes pomades "pels trucs" i una Caldereta menorquina a Fornells.


Informació tècnica de l'etapa: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2723377



De dreta a esquerra: Tomàs Agustí, Pere Masó i Joan Bassols



20-N: Franco - PP ....

Ja tenim a l'abast els resultats de les eleccions: ha guanyat el PP... la que ens caurà a Catalunya, o potser no. Des de l'era de la masia faig una breu anàlisi d'aquests resultats.

La dreta nacionalista espanyola ha guanyat, hem de veure que passarà a partir d'ara al nostre estimat pais, Catalunya. El partit guanyador a Catalunya farà costat al PP a canvi d'un ministeri, o be defensarà els drets da la nació catalana?.

Per altra banda acabo de veura la intervenció de la que s'ha autoproclamat socialista Catalana, que cony en té de catalana?, com te la barra de anomenar el seu partit PSC?, que han fet per Catalunya?, així els hi ha anat, que es replantegin un canvi, o que pleguin.

El nou president diu que ha votat "una amplia mayoria", ampla majoria de que?, quasi un 50% d'electors no ha votat. Perquè no està representada l'abstenció al parlament? hi hauria la meitat dels escons vuits, potser així se'n donaria vergonya els diputats.

Rajoy, com es poden dir tantes mentides en tan poc temps?. Esfuerzo de todos y para todos, esfuerzo solidario... Aquí ja ens diu el que farà per Catalunya, ens escanyarà fins que no ens quedi ni una gota de sang.

Encara no he sentit a parlar del senat, ni la prensa ni els politics, digue-me doncs que és el senat i perque serveix?, només és un cementiri d'elefants un cau d'inútils que cobren, i molt, per no fotra ni brot. Perque no l'aboleixen i els dines que hi destinan, serveixin per sufragar una mica el deficit del estat Español.

Aquestes son unes primeres reflexions tal com he dit al principi, espero no haver-ne de fer gaires més, si és necessari hi tornaré. De pagés estant les coses es veuen tal com són.